Aquesta versió de no és compatible.

Els navegadors no compatibles, a més d’impedir que puguis utilitzar totes les funcionalitats de la pàgina, són més lents i suposen un risc per a la teva seguretat.

Et recomanem que actualitzis la versió de navegador ara o que accedeixis a la pàgina amb un altre navegador .

Anar a(CA)
Llars i Negocis
  • CAT
  • EN
  • ES

Endesa - Llum, gas, persones

Així puja i baixa el preu de l'electricitat

Publicat el 30 octubre 2019

El preu de la llum surt a les notícies cada vegada que puja. Sembla sempre que tot és fruit d'una fatalitat, però en realitat aquests canvis no són arbitraris. Es produeixen per circumstàncies concretes i no afecten totes les persones de la mateixa manera.

Llum lliure o llum regulada

Cada cert temps, les pujades del preu de la llum tenen una gran repercussió en tots els telenotícies. És lògic, ja que tothom necessita l'electricitat per viure. Però què hi ha darrere d'aquestes pujades i baixades? Quant costa realment la llum?

Per començar, és molt important entendre una cosa que sembla complicada, però que és molt senzilla. A Espanya hi ha dos mercats diferents per a l'electricitat: un mercat lliure i un mercat regulat.

  • Mercat lliure: la llum costa el que posa en el contracte que signes. Hi ha moltes tarifes diferents i moltes companyies que n'ofereixen. A curt termini, aquest mercat no pateix les oscil·lacions de les quals es fan ressò els telenotícies.
  • Mercat regulat: el preu de la llum depèn de l'oferta i la demanda, s'actualitza cada hora de cada dia i pateix les oscil·lacions que acaben essent portada dels telenotícies. Només hi ha una tarifa (la tarifa regulada o PVPC en les seves diferents modalitats) i només unes elèctriques específiques (les anomenades comercialitzadores de referència) la poden oferir.  

Aproximadament la meitat dels espanyols és al mercat lliure i l'altra meitat al mercat regulat.

Durant el 2018, el preu regulat de l'electricitat va experimentar els alts i baixos següents:

Com es calcula el preu regulat: la demanda

Des d¡abril de 2014, els consumidors amb una potència contractada inferior a 10 kW van començar a pagar cada kWh de consum elèctric segons un sistema que té en compte l'oferta i la demanda.

Des del punt de vista de la demanda, com més electricitat es necessita, més cara resulta. Com menys llum es demana, més barata surt.

Els comptadors digitals registren el consum i les comercialitzadores de referència facturen cada hora de consum al preu que té el kWh en aquell moment. És habitual que surti barat gastar electricitat de matinada i que surti car fer-ho quan tothom ho està fent (com ara a l'hora de sopar). Aquesta és la importància de la demanda.

"En aquest gràfic es compara la producció d'energia en GWh (un milió de kWh) pel preu que es paga per cada GWh en el mercat regulat ("Pool" elèctric):"

 

Com es calcula el preu regulat: l'oferta

Però no tot és demanda. L'oferta d'energia té un pes molt important

Com hem dit, les variacions de preu en el mercat regulat es produeixen per diferències entre l'oferta i la demanda.Como hemos dicho, las variaciones de precio en el mercado regulado se producen por diferencias entre oferta y demanda.

En l'oferta cal tenir en compte totes les maneres que hi ha per generar electricitat. No totes costen el mateix:

  • La més barata és la que generen les energies renovables com la solar, l'eòlica i la hidràulica. També és baix el preu de l'energia nuclear, però a Espanya, a diferència d'altres països del nostre entorn com França, aquesta energia no aconsegueix cobrir totes les necessitats energètiques.  
  • Les energies tèrmiques (carbó), de cogeneració o de cicle combinat, en què el combustible principal és el gas, solen ser més cares.

Les principals fonts renovables a Espanya (hidràulica, eòlica) depenen de factors externs incontrolables. Que plogui prou és essencial per produir energia hidràulica. Que bufi el vent ho és per a l'energia eòlica.

Amb aquesta premissa, el preu es determina com una barreja (l'anomenat "mix energètic") de les diferents fonts d'energia, de més barata a més cara. Primer entren les energies més econòmiques (renovables, nuclear) i després les fonts de generació més cares (tèrmica, cicles combinats). Així fins que es cobreix tota la demanda d'energia.

De la interacció entre l'oferta i la demanda depenen els preus variables del mercat regulat de l'electricitat.  

Què passa quan puja la llum

El preu de la llum puja quan passa qualsevol d'aquestes tres coses:

  • A) Hi ha menys oferta d'energia barata.
  • B) Hi ha més demanda perquè la gent consumeix més.
  • C) A + B

El resultat és que hi ha hores del dia en què l'energia és més cara i també moments de l'any en què la tendència més clara és la pujada.

Pel que fa a la demanda, al llarg del dia hi ha dos moments de més consum elèctric. A l'hivern, el primer grup d'hores punta s'acostuma a produir entre les 11:00 h i les 13:00 h, quan conflueix més activitat en empreses, comerços i llars (tasques diàries, preparació del menjar). El segon, amb preus generalment més elevats a l'hivern, es produeix entre les 19:00 h i les 21:00 h. En aquest cas conflueix l'activitat comercial i la tornada a casa amb més consum elèctric per tasques rutinàries o de lleure. La gran diferència és que, a l'estiu, un consum energètic més alt per la climatització (aire condicionat) i hàbits empresarials diferents en molts negocis (jornada contínua) fa que el moment punta principal es concentri durant les hores centrals del dia.

Aquest patró diari es pot incrementar per determinades circumstàncies. La principal es deu als aspectes climàtics. El fred o la calor extrems, que disparen l'ús de sistemes de climatització, eleva el consum d'electricitat. També hi ha dies d'increment de consum per més activitat, com passa al Nadal a causa del comerç.

Però també hi intervé l'oferta. Si es produeix menys electricitat barata d'origen renovable i se n'ha de fer servir d'origen tèrmic o de cicle combinat, el preu de l'energia puja. També ho fa si puja el preu dels combustibles com el carbó (energia tèrmica) o el gas (centrals de cicle combinat).

Tot això comporta que, en els moments de més demanda d'energia (onades de fred a l'hivern i, en menor mesura, de calor a l'estiu) i menys producció d'energies renovables per absència de vent, s'acostumi a arribar als preus d'energia més alts.

Les pujades del preu de la llum en el mercat regulat es relacionen amb menys producció d'energies renovables (per absència de vent o de pluja) i amb un augment del consum (per onades de fred o de calor).  

Què passa quan baixa la llum

No sempre puja la llum. Hi ha moltes circumstàncies positives que fan que el preu de l'energia pugui baixar. A més de l'existència d'hores vall, hi ha circumstàncies que pressionen els preus a la baixa.

El clima torna a ser la causa principal. El mal temps meteorològic amb fort vent pot comportar que es cobreixi la demanda d'energia amb fonts eòliques de preu més baix. Pel que fa a l'oferta, la baixada dels preus dels combustibles també té una incidència positiva pel fet que redueix el preu de les fonts d'energia de preu més elevat (tèrmiques, cicle combinat).

Quant a la demanda, una temperatura més moderada comporta una baixada en el consum d'energia per a la climatització (tant calefacció com aire condicionat). Durant els caps de setmana, amb menys activitat empresarial, la demanda d'energia també és inferior en comparació amb la dels dies entre setmana.

Per tot això, en alguns moments de la tardor o la primavera, quan les temperatures no són ni molt baixes ni molt altes i hi ha més episodis de pluja o de vent, el preu de la llum acostuma a ser el més baix de l'any.

En definitiva, el preu de la llum no puja o baixa de forma arbitrària. L'hora del dia, el moment de l'any, el preu dels combustibles i el clima són les variables per les quals el preu de la llum puja o baixa.

Les baixades del preu de la llum en el mercat regulat es relacionen amb temporades de vendavals o pluja intensa i unes temperatures moderades que fan que no es consumeixi gaire energia.