Canviat Factura de la Llum

Esta versión de no es compatible.

Los navegadores no compatibles, ademas de impedir que puedas usar todas las funcionalidades de la página, son más lentos y suponen un riego para tu seguridad

Te recomendamos que actualices ahora la versión de tu navegador o que accedas con otro navegador compatible .

Ir al contenido
Hogares y Negocios
  • CAT
  • EN
  • ES

Endesa - Luz, gas, personas

  • Canviat Factura de la Llum

Canviat Factura de la Llum

Home principal

Página guardada como favorita correctamente

Canviat Factura de la Llum

Quines són les partides de cost necessàries per subministrar l'electricitat?

  • Costos de l'energia.
 
El 30 % de l'import reflectit en la factura de la llum es destina al pagament de l'energia consumida. El preu d'aquesta energia es fixa cada tres mesos mitjançant una subhasta, supervisada per la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència, en què participen més de 20 companyies nacionals i internacionals.
 
Les companyies elèctriques generadores participen en aquesta subhasta amb una activitat inferior a l'11 % del mercat. La resta d'agents inclou operadors especialitzats en trading, com per exemple bancs d'inversió, a més d'empreses energètiques amb producció en altres països.
 
  •  Costos de la xarxa de transport i distribució.
 
El 4 % de l'import de la factura cobreix la construcció i el manteniment de les línies elèctriques de molt alta tensió, que són propietat de Red Eléctrica de España, una empresa participada per l'Estat que transporta l'electricitat des de les centrals elèctriques fins als centres de distribució.
 
A més a més, el 10 % de la factura es destina als costos de construcció i manteniment de les línies d'alta, mitjana i baixa tensió, que són propietat de les empreses Distribuïdores privades i que porten finalment l'electricitat als punts de subministrament com ara llars, fàbriques i altres centres de treball.
 
El Govern fixa aquests imports.
 

Imagen

L'import de la factura de la llum es destina a cobrir altres costos no directament relacionats amb el subministrament elèctric. Quins són aquests altres costos?

La factura recull altres costos que no mantenen una relació directa amb el subministrament de l'electricitat: Impostos directes i indirectes, Subvencions i pagament del Dèficit de Tarifa.
 
  • Impostos. Quins són els impostos recollits a la factura de la llum?
Actualment es paguen directament a la factura de la llum dos tipus d'impostos. Per una part, l'IVA, el tipus del qual per a l'energia elèctrica se situa en el màxim del 21%. Per una altra part, l'Impost Elèctric, que es destina a finançar les Comunitats Autònomes.
A més, de manera indirecta, es repercuteixen altres impostos a la generació o a la distribució d'electricitat que no s'expliciten a la factura.
La suma de tots aquests impostos suposa un 29% de la factura, que se situa molt per sobre del 21% d'IVA habitual.
 
  • Subvencions. Què són les subvencions a les energies renovables?
Són partides que es destinen a promoure les instal·lacions d'energies renovables, principalment la solar fotovoltaica (panells solars), l'eòlica (molins de vent) i la cogeneració de calor i electricitat. Aquestes subvencions s'han incrementat considerablement des de l'any 2005, multiplicant-se per més de 4 com a conseqüència de la decisió del Govern de donar un fort impuls a aquestes instal·lacions, un objectiu de política energètica nacional i europea que estan finançant els consumidors a través de la factura de la llum.
Les subvencions a les energies renovables suposen més de 18€ de cada 100€ pagats a la factura de la llum.
 
  • Dèficit de Tarifa. Què és el dèficit de tarifa? Què és l'anualitat del dèficit de tarifa?
El dèficit de tarifa és la diferència entre el cost real de produir, distribuir i entregar l'electricitat, i el preu pagat pels consumidors a través de la factura de la llum, que és inferior i, per tant, no cobreix aquests costos reals. Per decisió del Govern, aquesta diferència es paga a terminis i es repercuteix en la factura de la llum dels anys següents i, per tant, augmenta el seu preu.
El dèficit de tarifa està originat fonamentalment perquè es carreguen a la tarifa elèctrica les subvencions a les energies renovables, que l'any 2009 van superar els 6.000 milions d'euros l'any i ara sobrepassen els 9.000 milions d'euros anuals.
 
  • L'import de la factura de la llum es destina a cobrir altres costos no directament relacionats amb el subministrament elèctric. Quins són aquests altres costos? 
Actualment, encara queda pendent el pagament d'un dèficit de 26.000 milions d'euros acumulat en anys anteriors. L'any 2013 s'ha generat fins al moment un dèficit addicional per un import de gairebé 4.500 milions d'euros, encara que el Govern espera que, quan es comptabilitzin tots els ingressos i costos de l'any, aquesta xifra es redueixi a només 3.600 milions. El Govern ha adoptat diferents mesures per corregir el desajust repartint l'esforç entre companyies elèctriques, productors de règim especial (solar, eòlica, etc.) i consumidors.
Pel que fa a l'anualitat del dèficit de tarifa, és la part del dèficit acumulat que correspon pagar en un any concret. Com més gran és el dèficit acumulat, més gran és aquest import. El 2013 ha suposat gairebé 3.000 milions d'euros, cosa que representa més de 5 euros de cada 100 euros pagats pel client domèstic a la seva factura.
 
  • Altres cà

    Imagen

Per què ha pujat tant el preu de l'electricitat en els darrers 5 anys?

Des del 2005, la facturació elèctrica mitjana ha patit un increment del 71 %. Així, un client amb una factura de 59 &euro en aquell any, actualment paga 100 €, però els seus conceptes no han crescut per igual. Vegem com han evolucionat els diferents components:
 
Els components associats al subministrament d'energia, que inclouen tant el cost de l'energia com la seva distribució i entrega al consumidor final, han pujat un 12 % des del 2005, mentre que el cost de la vida ha incrementat un 24,3 % en aquest mateix període de temps.
 
Això no obstant, les pujades dels impostos i altres càrregues no directament relacionades amb el subministrament elèctric (com les subvencions a les energies renovables, el pagament del dèficit acumulat o els impostos inclosos en la factura de la llum) s'han incrementat en un 189 % des del 2005.
En resum:

Imagen

Qui fixa el preu de l'electricitat?

El preu de l'electricitat ve determinat per dos components. D'una banda, el component regulat ve determinat pel Govern, que fixa els peatges elèctrics per cobrir els costos corresponents al transport, la distribució, les subvencions per a les energies renovables i l'amortització del dèficit de tarifa, a més d'altres costos com el bo social.
 
D'altra banda, el component liberalitzat cobreix el cost de l'energia i es fixa en una subhasta trimestral en què intervenen més de 20 companyies nacionals i internacionals, dedicades a la generació i al trading d'electricitat. Són les denominades subhastes CESUR.
 

Imagen

Com es reflecteixen els costos de l'energia en el rebut de la llum?

Els costos de l'energia descrits no es reflecteixen directa i explícitament a la factura de la llum, sinó que es troben repartits entre els conceptes que sí que es reflecteixen en el rebut.
 
Així, dins dels termes de potència i d'energia, s'incorporen tots els costos corresponents a l'energia generada, a la construcció i al manteniment de les xarxes de transport i distribució, les subvencions a les energies renovables i l'anualitat del dèficit de tarifa, entre altres.
 
Finalment, dins dels impostos es recullen els imports corresponents a l'IVA i a l'Impost Elèctric.
 

Imagen

Com funciona la subhasta d'energia?

La subhasta d'energia denominada CESUR està administrada per l'OMIE (Operador del Mercat Ibèric d'Energia - Pol Espanyol) i supervisada per la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC).
 
Aquesta subhasta se celebra cada tres mesos, i el preu s'utilitza per fixar la tarifa que paguen els consumidors amb tarifa d'últim recurs. En aquesta subhasta els compradors són els comercialitzadors d'últim recurs i els venedors són entitats financeres, o companyies tant nacionals com internacionals que es dediquen a la generació o al trading d'electricitat.
 
Unes setmanes abans de la subhasta, els comercialitzadors d'últim recurs comuniquen a la CNMC les previsions de consum dels seus clients per al trimestre següent. La CNMC, juntament amb el Ministeri d'Indústria, analitza aquesta informació i decideix quanta energia cal comprar a la subhasta. Es publica una Resolució en què es convoca la subhasta i s'indica la data de celebració i la quantitat d'energia que es pretén comprar.
Les companyies interessades a participar com a venedores han d'acreditar-se prèviament a l'Administrador de la subhasta (OMIE).
 
L'Administrador estableix un preu de sortida, i els venedors liciten per la quantitat que estan disposats a vendre a aquest preu. La suma d'aquestes licitacions (energia que s'ofereix) és més gran que l'energia que se subhasta (l'energia que es pretén comprar). Llavors, comencen una sèrie de rondes en les quals primer l'Administrador redueix el preu i, a continuació, els venedors ajusten les seves licitacions a la baixa (redueixen la quantitat d'energia que ofereixen). Al final de cada ronda, l'Administrador compara l'energia que s'ofereix amb l'energia que es pretén comprar i, si continua havent-hi excés d'oferta, s'inicia una nova ronda.
 
El procés, que acostuma a durar diverses hores, conclou quan ja no hi ha excés d'oferta. En aquell moment, el preu de la subhasta és el que va definir l'Administrador en l'última ronda i cada venedor queda compromès a vendre la quantitat per la qual va licitar en l'última ronda.
 

Imagen

Com es compara la factura de la llum a Espanya amb la factura d'altres països d'Europa?

La factura de la llum a Espanya ha pujat per sobre de la mitjana europea al llarg dels darrers 5 anys.
 
S'acostuma a afirmar que Espanya té la tercera electricitat més cara d'Europa, només superada per Xipre i Irlanda. Tot i així, aquesta conclusió es deriva d'una comparació errònia, que no inclou els impostos. En molts països europeus, les ajudes a les renovables no s'inclouen en la factura del subministrament, com passa a Espanya, sinó que es paguen mitjançant impostos o taxes. Per això, l'única comparació homogènia és amb impostos. Per exemple, a Alemanya els preus són més cars perquè incorporen una taxa per finançar les energies renovables. De la mateixa manera, altres països com Itàlia tenen preus més alts que Espanya. Són, precisament, aquells països que tenen actualment la penetració més gran de renovables i el volum més gran d'ajudes a aquestes fonts d'energia. A l'extrem contrari, trobem països com França, amb preus de l'energia per sota de la mitjana de la Zona Euro, ja que disposen d'una barreja de generació més equilibrada amb un pes més gran de fonts d'energia de preu més baix, com la nuclear i la hidràulica.
 

Imagen
Arriba