Aquesta versió de no és compatible.

Els navegadors no compatibles, a més d’impedir que puguis utilitzar totes les funcionalitats de la pàgina, són més lents i suposen un risc per a la teva seguretat.

Et recomanem que actualitzis la versió de navegador ara o que accedeixis a la pàgina amb un altre navegador .

Anar a(CA)
Llars i Negocis
  • CAT
  • EN
  • ES

Endesa - Llum, gas, persones

El veritable origen de les bombetes LED

Publicat el 26 novembre 2019

Els llums LED s'han convertit en un element indispensable, tant dins de casa com en l'enllumenat de les ciutats. La llarga durada i el baix consum han garantit la seva victòria enfront d'altres opcions. Darrere d'aquest èxit no hi ha un geni sinó diversos.

Presentar-se amb un argument contundent sol obrir moltes portes. Per exemple: els llums LED duren unes 50.000 hores abans de morir. És a dir, uns 5 anys encesos constantment.

Darrere d'aquest invent hi ha el treball de molts investigadors i tota una història de geni i inventiva que va començar amb la idea de la bombeta original de Humphry Davy.

El primer LED va haver d'esperar fins al 1962, quan Nick Holonyak va materialitzar un projecte que havia comportat molts experiments i hores de laboratori. T'expliquem la història dels llums LED des del seu origen fins a l'actualitat.

El treball oblidat d'H. J. Round

Molts han estat els inventors que han fet possible que avui tinguis llum, però entre les llistes dels més esmentats no figura mai Henry Joseph Round, enginyer electrònic anglès que va ser el primer teòric dels llums LED.

Va néixer el 1881 i és més conegut per la seva contribució al desenvolupament de les comunicacions per ràdio i pel seu treball per a la Marina britànica. De fet, va jugar un paper decisiu en la victòria durant la batalla naval de Jutlàndia el 1916, en la Primera Guerra Mundial, ja que el seu sistema de ràdio va alertar els vaixells anglesos de la sortida de la flota alemanya.

La seva contribució al desenvolupament del LED, encara que anecdòtica, no deixa de ser important. El 1907, mentre treballava en un sistema de radiogoniometria per al transport marítim, va descobrir que els materials inorgànics poden il·luminar-se. La publicació d'aquesta troballa a la revista Electrical World va ser la base de molts treballs posteriors.

H. J. Round va tenir la primera idea: il·luminar materials inorgànics.

Els pares de l'electroluminescència

No és casualitat que una altra de les grans ments que va ajudar al desenvolupament de la ràdio també ho fes amb els llums LED, ja que són dues tecnologies molt unides. El rus Oleg Lossew va ser el primer científic a demostrar que un cristall semiconductor pot generar i amplificar senyals de ràdio. També va observar que els díodes utilitzats en els receptors emetien llum quan el corrent elèctric els travessava. Els seus treballs entre 1925 i 1941 es van plasmar en la patent científica anomenada relé lumínic.

En la mateixa època, el físic francès Georges Destriau va descobrir l'emissió de llum en sulfur de zinc. Tot i que molts el consideren el pare de l'electroluminescència, ell era perfectament conscient que el seu treball es basava en bona part en el que havia fet el seu homòleg rus. Per això va anomenar el seu invent "Llum Lossew".

De la teoria a la pràctica

Els descobriments de Henry Joseph Round, Oleg Lossew i Georges Destriau van crear el marc teòric per al progrés següent que es va aconseguir després de l'invent del transistor. Gràcies a aquesta fita científica, que ha permès la creació de la indústria dels semiconductors, es va donar el pas pràctic necessari per a la creació del primer LED.

Això va passar el 1962 gràcies a Nick Holonyak, enginyer elèctric de General Electric. Holonyak va crear el primer component electrònic de dos terminals que permetia la circulació del corrent elèctric a través sense intermediació d'un gas. El díode de Holonyak tenia un terminal pel qual entrava la càrrega positiva i un altre pel qual entrava la negativa. Els dos terminals estaven separats per un petit espai on es dona la transició que produeix la llum. Aquest primer díode el va fer emprant un aliatge anomenada GaAsP, que va donar com a resultat una llum de color vermell. El primer LED havia arribat, la seva aplicació pràctica no era encara important, però va fer que centenars d'investigadors es bolquessin cap a aquesta nova tecnologia.

Per millorar-lo es va anar treballant en altres materials semiconductors que van donar tonalitats verdes, grogues, taronges... També es va anar millorant la seva luminescència. Però no va ser fins al 1995 quan es va presentar el primer LED. Va sortir al mercat el 1997.

El primer llum LED era de color blanc i va sortir al mercat el 1997.

El futur: llums LED ecològics

Des de llavors, el desenvolupament dels llums LED ha estat imparable i qualsevol pot comprar-los ara mateix de qualsevol color i nivell de lluminositat. Les seves aplicacions són omnipresents, des de llums decoratius a la llar, passant per cotxes, televisors o l'enllumenat dels carrers.

Consumeixen menys, duren més... i tot això no ha fet més que començar. La tecnologia LED és ja el present i els nous desenvolupaments se centren en l'ús de díodes orgànics emissors de llum (OLED) amb els quals s'aconsegueix més eficiència i són més respectuosos amb el medi ambient.

Del LED hem passat als llums OLED, més eficients i ecològics.