Aquesta versió de no és compatible.

Els navegadors no compatibles, a més d’impedir que puguis utilitzar totes les funcionalitats de la pàgina, són més lents i suposen un risc per a la teva seguretat.

Et recomanem que actualitzis la versió de navegador ara o que accedeixis a la pàgina amb un altre navegador.

Anar a(CA)
Pressiona la tecla de retorn per desplegar el contingut del menú. Prem la tecla de retorn per desplegar les opcions d'idioma. Prem la tecla retorn per desplegar les opcions de la mida de font.

Home principal

Pàgina desada correctament com a favorita

Mode Stand-By

Mode Stand-By

Wed Jul 16 12:44:03 CEST 2014
Stand by
S'ha plantejat alguna vegada quantes hores l'any els seus aparells elèctrics estan en mode en espera o stand-by?
 
Fent un càlcul ràpid, si tenim encès un equip informàtic (ordinador, monitor, impressora i altaveus) 8 hores diàries, estaríem parlant de 2.920 hores l'any i, si suposem que la resta del temps els aparells estan en stand-by, el total d'hores en mode d'espera seria de 5.840 hores.
 
Traduït al consum, això equival a 81,76 kWh anuals. Tenint en compte un preu mitjà d'electricitat de 14 cèntims/kWh, el cost addicional per tenir els equips en mode stand-by seria d'11,45 euros l'any. Aquest cost multiplicat per tots els equips informàtics de l'oficina pot implicar per a l'empresa una gran quantitat de diners al cap de l'any.
 
Segons l'Institut per a la Diversificació i Estalvi de l'Energia (IDAE), podríem estalviar fins a un 10% del total del nostre consum només si apaguéssim del tot els equips. És probable que se'ns oblidi fer aquest petit gest cada dia, i més tenint en compte que la funció stand-by s'ha inventat precisament perquè calgui apagar manualment els aparells. Per això, al mercat hi ha unes bases d'endolls especials anomenades antistand-by.
 
Els equips es connectarien a aquestes bases d'endolls antistand-by en comptes d'anar connectats directament al corrent elèctric. La seva funció és mesurar el corrent quan els aparells estan en mode actiu i detectar la disminució del corrent quan l'equip es queda en mode d'espera. En aquest moment, la base d'endolls tallaria el pas del corrent i aconseguiria l'estalvi en el consum energètic produït pel mode stand-by.
 
El comportament de la base d'endolls, però, no es limita a detectar un baix consum de l'stand-by i tallar el corrent, sinó que quan la base detecta una nova demanda de potència (perquè tornem al nostre lloc de treball després d'una reunió, per exemple) permetrà el pas d'electricitat de manera automàtica.
 
En realitat, les bases d'endolls convencionals també aconsegueixen aquest efecte, però cal una acció manual i no sempre ens recordem de fer-ho.
 
Les bases d'endolls antistand-by inclouen, per una banda, una presa principal o presa mestra, i, per l'altra, unes preses secundàries o esclaves. El seu funcionament és molt senzill.
 
A la presa principal o mestra es connecta l'equip que controla l'apagament (en aquest cas, l'ordinador) i a les preses secundàries es connecten la resta de dispositius perifèrics que es volen apagar automàticament (monitor, impressora i altaveus). És important recordar que el consum en stand-by de l'equip connectat a la presa mestra no s'eliminarà.
 
El preu d'aquestes bases d'endolls antistand-by oscil·la entre els 10 i els 20 euros. És, per tant, una inversió relativament petita que trigarà com a màxim 2 anys a amortitzar. Es tracta d'anar fent petits passos per estalviar energia i, per què no, en la factura de la llum.
 
 
A dalt